El periodista i escriptor català Albert Torras Corbella no només ha destacat per la seva trajectòria literària, sinó que s’ha establert com un dels clars difusors de la cultura tradicional i popular de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. L’autor ha esdevingut un precursor dels vincles que uneixen la cultura catalana i la mexicana a través de l’Associació MEXCAT de la qual és fundador i actual col·laborador. La seva tasca s’ha fet evident a través d’una àmplia trajectòria, cal esmentar el seu rol com a locutor de diverses ràdios i presentador de gales i esdeveniments culturals arreu Catalunya.
L’escriptor presideix la Corresponsalia del Seminari de Cultura Mexicana, forma part de l’Associació del Comerç de Creu Coberta i és president de la Societat Coral La Floresta. Entre els seus llibres publicats destaquen Misteris, llegendes i crònica negra de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2009), Sants, 1714 (2014) o Dies i records d’infantesa. Memòries de Núria Feliu (2015). Les següents línies són el fruit d’una entrevista sincera i contundent que vaig poder realitzar al propi Albert Torras, un home que encarna l’essència d’un esperit crític, sagaç i imparable.
És evident que la teva producció literària té a veure amb la història i la identitat de Sants, amb la recuperació d’un patrimoni. Què ha representat per tu aquesta tasca?
Primer cal dir que moltes vegades aquesta tasca que es fa en àmbits locals com Sants es desenvolupa a partir de persones que no han estat professionals de la recerca històrica o historiadors, sinó que han estat voluntaris que han dut a terme una feina de formigueta durant molts anys per mantenir i recuperar la memòria històrica. Això comporta una satisfacció molt gran. Per exemple a l’arxiu del castell de Vilassar hi ha un document on es parla de Sant Bartomeu de Sants. Si hi ha un Sant Bartomeu, vol dir que hi ha un patró i si hi ha un patró, això vol dir que hi ha una Festa Major. Per tant, estem parlant d’una Festa Major del segle XIII. Aquesta mena de descobriments fan que un tingui al·licient per anar investigant. I també és molt important fer-ho d’una forma no professional, jo no sóc historiador. Però la recerca al país és molt importat i li hem de donar més ressò del que té. Els arxius que avui conservem a la ciutat no serien arxius si no fos perquè molta gent va dedicar part del seu voluntariat i hores, gent que realment no tenia idea de història però que van fer petites recerques poc a poc. Aquesta producció literària… tampoc són llibres amb un recorregut molt gran. Quan tu escrius sobre la Festa Major de Sants, ja saps quina tirada tindrà i a quina gent arribarà. Has de saber a quin públic vas, saber el que vols fer i adequar la teva satisfacció amb el que acabes fent.
Has estat un dels grans impulsors de la recuperació dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Explica una mica del teu rol com a difusor.
Tot va començar amb la història de les festes majors dels nostres barris. El tema de la cultura popular m’ha interessat molt sempre. En aquella recerca vaig veure que els Jocs Florals de Sants que són els segons més antics de Catalunya després dels de Barcelona es van instal·lar al 1877. Es feien normalment per Sant Bartomeu, a la Festa Major de Sants i es van perdre per la Guerra Civil. Vaig investigar la Festa Major d’Hostafrancs i vaig veure que es feien els Jocs Florals de l’àngel Custodi (patró d’Hostafrancs). També s’havien perdut amb la mort de Franco. A la Bordeta hi havia una sèrie de jocs, de certàmens poètics. Al 2010 vaig parlar amb el secretari d’entitats del barri. Una de les seves obligacions es posar d’acord les entitats i vaig dir al gerent de parlar a la Festa Major de Sants, Hostafrancs i la Bordeta sobre la creació d’uns Jocs Florals conjunts recuperant la tradició de la poesia que hi havia hagut al nostre barri, 133 anys després de la primera edició. Els Jocs Florals és un concurs que té bastant èxit, la gent es presenta. Manté l’englantina, la flor natural i la viola. Estic orgullós perquè és un fill que va creixent. No és cap tonteria, estem donant valor a una tradició. En les tradicions cal fer tres coses: mantenir, perquè mantenir ens permet treballar en certs aspectes, innovar, donar un toc jove, una visió adequada als nostres temps i recuperar, recuperar allò que s’havia fet i es va deixar de fer, però que funcionava i funcionaria avui. Mantenir, innovar i recuperar, aquest és el lema amb el qual treballo la cultura popular.
Ets portaveu de MEXCAT (Associació cultural mexicano catalana) i president de la corresponsalia del seminari de cultura mexicana. Parla’n del vincle entre la cultura catalana i la de Mèxic.
La gent sempre parla de l’exili com a gran moment en el qual hi ha aquesta trobada entre cultures de Catalunya i Mèxic. Però la relació va molt més enllà. De fet estem estudiant a través de MEXCAT (Associació cultural mexicano catalana) i a través del seminari de cultura mexicana, institució que va fundar Frida kahlo a l’any 40. Estem estudiant les relacions entre les cultures i van molt més enllà. Si pensem en alguns exemples com la llegenda de la filla de Moctezuma, la princesa Xipaguatzin que es va casar amb un baró català al segle XVI o el Diego Rivera que va venir a pintar la muntanya de Montserrat al 1909 o el compositor de l’himne de Mèxic que és el català Jaume Nunó o el primer governador de Califòrnia mexicana que era Gaspar de Portolà, fill de Lleida.
Les relacions entre Mèxic i Catalunya existeixen des de que hi ha la trobada entre els dos mons. Això és el que intentem treballar. Intentem treballar la imatge positiva de Mèxic en els últims 10 anys que s’ha vist molt emmascarada a causa del problema del narcotràfic, la violència. La imatge d’un Mèxic sotmès al caos no era la imatge real. Per tant, vam fer una associació per difondre la cultura, les coses positives (gastronomia, història…). Tot allò que aporta Mèxic avui. A partir d’aquí, les entitats hem treballat la línia de la integració, la cultura popular.. la feina ha estat molt bona.
Al maig d’aquest 2018 serà el Congrés LASA (Latin American Studies Association). En què consisteix?
LASA és una associació molt important amb seu als EE.UU. Cada any fan un congrés arreu del món. L’any passat a Perú, més de quatre mil acadèmics de moltes universitats diferents d’arreu de tot el continent es van congregar. És una experiència molt enriquidora per qui participa, el call of papers està obert ara fins al 7 de setembre perquè la gent enviï les seves ponències i planells. És molt ampli, està obert a totes les disciplines acadèmiques i universitàries. Està previst que vingui molta gent. A més, això demostra l’interès que té Barcelona, la primera vegada que el congrés surt d’Amèrica i es fa a Barcelona. Barcelona com espai, ciutat del món acadèmic que permet acollir congressos així d’importants. A més, serà una festa ciutadana perquè també volen que moltes entitats de Llatinoamèrica s’impliquin. Si venen quatre mil persones, es contractaran quaranta autocars, espais molt importants de la ciutat com el Poble Espanyol o el Palau de Pedralbes o l’Hospital de Sant Pau per fer recepcions per més de 1500 persones. Per tant, posiciona Barcelona una vegada més com a lloc de trobada dels estudis llatinoamericans.
A l’any 1968 es crea l’Associació del Comerç de Creu Coberta de la qual formes part. Quina és la perspectiva que és té actualment del comerç a Sants?
A Sants i a tot arreu el comerç està en un moment complicat de canvis. Sí es veritat que l’entitat fem 50 anys. L’associació del Comerç de Creu Coberta és una de les associacions més dinàmiques a nivell de ciutat. Un dels eixos que desenvolupa més programes ja sigui de responsabilitat social o comercial com per exemple l’accés de persones amb discapacitat a les botigues, han fet valises per gent invident. En temes també de civisme com la recollida de les deposicions dels animals, neteja, seguretat. És una entitat que fa mil coses. Tenim el repte del comerç en general que és les grans distribuïdores. Ens estem acostumant a que la gent jove, cada vegada més… la gent no anirà a comprar a la botiga habitual, excepte poques coses. La majoria ho compraran per internet, per tal el que hem de fer és un repte. El repte de crear grans plataformes de distribució de comerç local de petita i mitjana empresa que facin competència a aquells que es mengen el mercat.
També ets president de la Societat Coral La Floresta. Parla’n una mica d’aquesta entitat que és la més antiga de Sants.
Sí, és la entitat més antiga de Sants-Montjuïc. De fet, és La Coral de Barcelona en actiu també més antiga. Això vol dir que hi havia abans però que no existeixen. Això és important pel manteniment de la tradició i la nostra història. La nostra riquesa més important és la nostra història. A La Coral som uns vint o vint-i-cinc persones, però jo sempre dic que el nostre patrimoni és el nostre nom i la nostra història. L’any que ve fem 140 anys, sempre ens aferrem a la idea de que la nostra història és allò que val. És una entitat que va prohibir el franquisme, és una entitat que va participar a les manifestacions polítiques de principis de segle. Seguim aquí i hem de seguir aquí per tots els que ens vam precedir.
Si haguessis d’escollir tres paraules que defineixin la teva perspectiva de la vida, els projectes i la literatura, quines paraules triaries i per què?
Una és feina perquè tot el dia s’està treballant ja siguin coses més banals o superficials, però tot el dia treballem i treballem fent coses que ens agraden i no ens agraden. És bo treballar sempre i també descansar mentre treballem. La segona paraula seria il·lusió. Mai hem de perdre la il·lusió i tenir-la present cada dia en coses que fem. La tercera paraula és més bé un concepte: cada dia una cosa nova. Cada dia hem de fer alguna cosa que no haguem fet mai abans perquè cada dia has d’aprendre una cosa, una experiència nova, el que sigui. La rutina es el millor per fer coses concretes, un ordre, però també cada dia hi ha d’haver una cosa nova.
Liberoamérica 